home » Robilant » Istòria » Uech e Nòu cents

Uech e Nòu cents

Napoleon arriba a l’emprovìs en Piemont e lo 14 de junh del 1800 ganha a Marengo sus l’Austria: Robilant passa torna sot lhi francés fins al 1814. La val Vermenanha subìs ren d’invasions e plan plan s’arpilha. En lhi ans 1801-1803 tres eron a Robilant lhi òstes, dui caliers quatre feriers, dui merchants, dui botigaires, tres nodairs, dui doctors. Pio VII victima de Napoleon, presonier a Fontanablau en França, en l'avost del 1809 es portat a Savona a travèrs lo còl de Tenda e puèi Coni, Mondvì, Còl de Cadibona. Lo Papa arriba a Limon a 11 oras del 12 d’avost, après un viatge afrós per lo còl de Tenda. A Robilant seria ren arribaa la nòva del siu passatge, parelh pòpol e preires van ren a onorar-lo. Lo Papa totun se ferma a repausar dapè Teit Piolòtas o en las casas sus la via nacionala. En lhi ans 1844-46 ven destrucha la gleisa de Sant Ròc, que jà ental 1839 era pericolanta, e ven arfacha pi granda e con lo cloquier. La façada ven pintaa con Sant Ròc e Sant Gregòri Manh: lhi a decò un preire vielh, pojat a un baston, lo comitent Don Viani. A la fin del XIX secol ven destrucha la chapèla de Santa Crotz, ben antica, sus la regia via del Varo (via Nacionala). L’actuala Confraternita de Santa Crotz, encuei Auditorium, es dreire la Parroquiala e remonta al ‘700.

Ental 1927 lo Cont de Robilant vend lo chastel a una associacion assistenciala que lo transforma en sanatòri, l’actual Institut Climatic. Del ‘900 son decò la fabrica per tirar l’acid tanic e la societat per la produccion de siles o peirafuga.


GRAFIA o LINGUA

italiano occitan